La paraula Killzone s'ha convertit en la Next-Gen en sinònim de saga shooter de qualitat i, sobretot, del principal cap de llança de PlayStation 3 en el gènere. El tercer lliurament de la saga continua rayando a gran altura, i consolida a les sèries com un dels millors exemples de shooter Next-Gen. El motiu? Una forma de conjuminar tecnologia i jugabilitat com a poques vegades s'han vist.
Lluny de les polèmiques que van assotar al segon lliurament de Killzone amb el seu famós vídeo de l'E3 i amb l'eterna controvèrsia sobre si el videojoc de Sony aconseguiria aconseguir les cotes de qualitat del mostrat en l'en aquells dies cèlebre cinemàtica, Killzone 3 ha gaudit d'un desenvolupament molt més plàcid. Les causes? Diverses, però la principal és la que es tracta d'un videojoc molt esperat, però ja amb la qualitat del seu predecessor aplanant-li el camí, avantatge de la qual no va gaudir el seu antecessor.
I és que el primer Killzone de PlayStation 2 va gaudir d'enorme expectació en el seu llançament l'any 2004, però no obstant això no va acabar de complir amb les expectatives. Un lustre després, i amb encara majors esperances per part dels afeccionats a les seves esquenes, el segon lliurament debutava en la nova generació amb un videojoc d'enorme qualitat que va superar amb escreix les perspectives d'afició i crítica especialitzada.
El tercer capítol d'aquesta inesgotable batalla contra els Helghast és en línies generals tan excel·lent com el seu predecessor, encara que el pas del temps -dos anys de diferència- juga en contra seva en termes de puntuació. És cert que explica al seu favor amb incorporacions d'importància com el suport visual 3D o el suport de Move com a alternativa de control, així com amb una sèrie de punts a favor en el jugable que li fan guanyar alguns enters, no obstant això també fa gala d'una història mediocre i per moments intrusiva i d'una experiència que a alguns pot començar a antojárseles alguna cosa repetitiva. D'altra banda és un títol molt continuista amb el seu predecessor en el visual però molt més polit en el purament jugable, una experiència francament recomanable en PlayStation 3 que cap afeccionat als shooters s'ha de perdre.
Cara a cara -L'Argument-
Els successos de Killzone 3 esdevenen després del final de la segona part, tornant-nos a posar en la pell dels homes de la ISA i més concretament en el de Tom Sevchenko, àlies "Sev", el protagonista de la seqüela, i que repeteix aquí liderat narratiu.
Quant al que ens explica el videojoc de Guerrilla cal deixar clar que l'argument és tan senzill com el de qualsevol videojoc d'acció en primera persona. Que ningú esperi una gran narrativa, la potència d'una saga shooter ha d'estar en la seva acció i és aquí precisament on es fa fort el títol de l'estudi europeu.
El videojoc es divideix en la seva campanya individual, d'aquesta manera, en seccions i dins d'aquestes al seu torn en checkpoints. Les una mica més de 8 hores que ens portarà superar la Manera Historia íntegrament són novament la major fortalesa del videojoc, especialment recolzades en aquesta ocasió per un multijugador encara més sòlid i per la possibilitat de superar a més la pròpia experiència de campanya acompanyats en un cooperatiu que debuta.
Metall i Titani -Jugabilitat-
Si per alguna cosa va destacar Killzone 2 en el seu moment va ser caigui qui caigui intensitat de la seva campanya individual, la qual cosa unit a un potent *multijugador ho convertien en un paquet de continguts més compactes i excel·lents que quant al gènere d'acció en primera persona es poden trobar en aquests moments en PlayStation 3.
La campanya és la mateixa en l'experiència individual que en la cooperativa, només que com és lògic jugant acompanyats tenim un suport més al nostre costat, i el repte dels Helghast als quals plantarem cara augmenten també de forma equitativa. La comunicació entre els jugadors serà fonamental per sortir victoriosos coordinant tàctiques d'atac conjuntes, i sol·licitant ajuda quan un caigui abatut perquè un altre arribi a la seva posició per reanimar-ho abans que un compte enrere s'esgoti i es dissipi qualsevol possibilitat de recuperació obligant-nos a retrocedir fins a l'últim checkpoint. L'afegit compta amb bastant interès, però sovint ens adonarem que els escenaris no semblen pensats per a aquest tipus de jugabilitat i ens fan somiar amb el que una hipotètica quarta part de la franquícia podria aportar a aquest tipus de modalitat amb uns escenaris més oberts i poblats d'alternatives.
Meridià de Sang -Multijugador-
El multijugador de Killzone 3 no representa una gran revolució pel que fa al que vam tenir ocasió de jugar en l'anterior lliurament, encara que és important comentar detalls com que ara tindrem una retallada en el nombre de jugadors simultanis, sent en aquesta ocasió 24 usuaris pels 32 de la seqüela. Això es deu a raons de disseny, ja que no van ser pocs els afeccionats que es van queixar sobre un excés de densitat de soldats en els mapes anteriors.
Per tant estem davant una remodelació que intenta aportar un major equilibri a les partides, amb vuit mapes diferents (en la jungla, en un cementiri, en un paisatge nevat...) que, això sí, ara es perceben més grans i millor plantejats i dissenyats perquè cada jugador pugui aplicar amb major èxit les seves diferents estratègies de batalla. En general, el traçat dels mapeados aporta no només diferents altures des de les quals lluitar, sinó també infinites possibilitats de moviment amb les quals sorprendre o perdre als enemics que ens persegueixin.
Univers de Malson -Gràfics i Tecnologia-
A nivell visual Killzone 3 continua sent l'exponent visual que ja va ser el seu predecessor, amb una nova mostra per part de Guerrilla del seu domini de les entranyes de PlayStation 3. El videojoc manté les mateixes línies estètiques i artístiques de Killzone 2, en la qual és una forma de treballar molt continuista pel que fa al seu antecessor però que es veu ampliada amb encert per una mica del que emmalaltia la segona part: Nous tipus d'escenaris.
Valoració de Killzone 3
Killzone 3 és un nou i excel·lent shooter per PlayStation 3 i, per tant, una oportunitat difícilment millorable de gaudir en la consola de Sony d'una acció tan espectacular i cinematogràfica com només ells saben fer. Falten alguns elements d'espurna i enginy en l'últim de Guerrilla, elements que ens van conquistar en la segona part però que potser comencin a sonar alguna cosa repetitius en aquesta tercera. No obstant això estem davant un formidable joc de trets en primera persona que ens portarà amb si innombrables hores d'entreteniment amb una oferta d'allò més compacta.
